Les fragilitats dels personatges, la duresa de les guerres, les malalties, els abusos, la pederàstia, els crims... Composen la cara més cruel de la història, que va del 1917 al 1971. Any 1917. Una família de l?alta burgesia catalana propietaris d?una important fàbrica de teixits; la Caterineta, una desvalguda noia sortida d?un orfenat per anar a servir a casa dels senyors Panadella, i tot gràcies a les últimes voluntats del vell senyor Panadella; una vídua Panadella, rancuniosa i sibil?lina; un jove hereu Panadella, turmentat per un terrible i inhòspit passat; una jove senyora de Panadella, colrada en l?art de l?esposa complaent; l?oncle de París i la seva part més fosca i libidinosa; l'Adela i en Pau, personatges clau en el desenvolupament vital de la Caterina, quan ja havia deixat de ser la Caterineta... Són els personatges principals que, junt amb altres personatges més secundaris, van teixint tota una teranyina d?afers i esdeveniments que es van succeint de manera trepidant en el transcurs de tota la novel?la, dins el marc d?una 1a guerra mundial, ben propera, malgrat la neutralitat d?Espanya, les grans desigualtats socials que propicien una sagnant confrontació entre sindicats i patrons, la pandèmia de la grip, amb una enorme mortaldat... Els fets es van succeint dins aquest context, amb la noia sortida d?un orfenat com a protagonista principal, que, mancada d?arrels pròpies que li aportin un sentiment de pertinença, camina per la vida observant-ho tot, imitant, olorant... I tot, perquè vol deixar de sentir-se estranyament diferent. El seu recorregut la portarà pels camins del dolor més amarg, però també per la descoberta de l?amor més sublim, l?estima, l?amistat... Farà cap a l?Alemanya d?un sanguinari Hitler, i de retorn es trobarà amb una Barcelona cruelment maltractada pels bombarders italians; agermanats amb els mateixos que van portar la desolació a la seva família. Nous esdeveniments l?obligaran a aprendre a viure de nou, encara que de manera força diferent. Ho ha de fer per ella i per la seva filleta petita... I per la promesa feta a algú molt estimat. La segona part de la novel?la transcorre de mitjans dels anys 50 fins a l?any 1971. Un Seminari en un petit poblet de l?interior amb molts capellans; un nodrit grup de joves estudiants per a capellà... En aquest context, apareixen nous personatges que endinsaran al lector cap a una manera de viure, centrada en un entorn rural, dins la segona i tercera dècada d?una dura postguerra, fins a anar a entroncar amb els personatges supervivents de la primera part de la novel?la, a mesura que va avançant la història, per acabar amb un desenllaç final. La perversió, junt amb els abusos de poder de tota mena, són la més fefaent prova de la força destructiva del mal... Dir també que una bona part d?aquesta novel?la està inspirada en fets reals. - Al meu poble, cap a les acaballes dels anys cinquanta, començament dels seixanta, hi havia un vicari que abusava, fins a on jo sé, de nenes molt jovenetes, amb total impunitat; l'Església i la societat imperant, hipòcrita i superficial, d'aquell temps, mirava cap a un altra banda, fins que el capellà en qüestió va intentar posar les urpes a la filla d'un personatge més aviat notori del poble, i llavors, com a "càstig" el van canviar de parròquia. L'any 1971, un altre capellà que s'havia passat molts anys al meu poble, trobant-se en aquell temps en una població del país valencià, substituint un altre capellà, va assassinar amb 58 ganivetades al seu escolanet, després de violar-lo. Va estar apartat, un breu temps, sota l'empara de l'Església, no pas a una presó. L'any 1975 es trobava fent d'ajudant del vicari en una parròquia de Lleida. Reviure tot això, dol. Tot plegat em va servir d'inspiració per a escriure la meva novel·la: l'ALLARGADA OMBRA D'UNA PERVERSIÓ, Ni oblit, ni perdó.
